Petits Estels

Nom: Silvia Gurri Yagüez.
Compte d’Instagram: @petits.estels

Com definiries la teva professió?

Soc una enamorada de la meva professió i del 0-3. Com definir-la és difícil, moltes paraules em venen al cap. Preciosa, important, recompensant, emocional, esgotadora, etc.
Cuidem i acompanyem als infants en els seus primers anys de vida. Estem presents en els seus primers passos, primeres paraules, primers descobriments i som partícips de tot col·laborant activament en el seu acompanyament. Els acompanyem i en tenim cura d’ells, cobrim les seves necessitats vitals tot respectant-les. Som l’extensió de casa seva i de la seva família.

Per què creus que és important aquesta professió?

Ser educadora infantil és molt important i està molt mal reconeguda. És una professió molt important, ja que acompanyem als infants en els seus primers anys de vida, és a dir, assentem les bases de tot el que vindrà, podríem dir que posem el ciment per començar la casa. Veiem com comencen a moure’s, a caminar, a parlar, a relacionar-se, a menjar sols… compartim la vida amb ells, passem de ser unes desconegudes per a ells a unes referents. Tenim a les nostres mans el futur de la societat, i tot allò que fem i que acompanyem quedarà en ells per sempre, i tot el que fan a la primera infància està totalment relacionat amb els comportaments adolescents i determinarà la personalitat de cada infant. Per això és molt rellevant la nostra feina.

Creus que la formació obligatòria que rebem, és suficient? Se surt ben preparat/preparada
després d’estudiar el Grau o el CFGS o creus que cal millorar-la? Si vols afegir com, perfecte.

Crec que per treballar en el 0-3 surts més preparat del CFGS que del Grau. El CFGS està pràcticament enfocat aquesta etapa, cosa que el Grau està totalment enfocat al 3-6 amb algunes coses del 0-3, per això crec que per treballar en aquesta etapa hauria de ser imprescindible tenir el CFGS. També penso que haurien de començar a reciclar algunes assignatures del cicle i donar més formacions i assignatures enfocades a l’acompanyament respectuós, incloure pedagogues com Emmi Pikkler, Montessori o Waldorf. Crec que molts professionals que estan donant el CFGS no transmeten realment el que és viu en una escola bressol, ja que molts d’ells no hi ha treballat mai i que les que són educadores infantils haurien de poder impartir assignatures del CFGS, tenir algú que transmeti tots els coneixements basats en l’experiència i les formacions alternatives que ha fet és molt
important.

Quines capacitats creus que ha de tenir una educadora d’infantil?

Empatia, cooperació, capacitat de treball en equip, paciència, canvi de mirada, capacitat de canvi, ganes de seguir aprenent.

Canviaries alguna cosa per tal que l’atenció a la petita infància a les escoles bressol/llars
d’infants, fos millor? (Si la resposta és afirmativa, em pots explicar el què?).

Si, les ràtios primer de tot. Baixaria ràtios a 4 lactants, 8 caminants, i màxim 12 grans, tot i que en posaria 10. És necessari una baixada de ràtios ja, per poder oferir un acompanyament de qualitat, per poder arribar a tot i que tots els infants siguin vistos. També és necessari que siguin dues educadores per aula pràcticament tot el dia, és a dir, més personal més hores. Perquè la criança i l’acompanyament pugui ser compartit, perquè les professionals necessitem el nostre moment durant el dia de descans,
perquè ens hi puguem dedicar més, per poder compartir altres punts de vista amb la companya i que totes dues siguin iguals a escala contractual, és a dir, dues educadores i no educadora – suport. Que inverteixin més diners i facin que sigui pública totes o poder donar concerts a privades per ajudar tant a famílies com a les educadores que treballen a la privada que tenen sous precaris i pocs recursos tant en l’àmbit personal com el material. També oferiria una formació a l’any per les educadores, sovint trobo a bressol que moltes arriben on volen i s’acomoden, penso que ha de ser un reciclatge constant i que fer formacions en equip és totalment necessari.

Què és el que més gaudeixes de la teva feina?

Veure com evolucionen els infants en part gràcies a l’acompanyament que reben per part meva. Veure com superen obstacles, com comencen a fer les coses i saber que tu has sigut partícip d’això. Els somriures i les abraçades que et recompensen eternament tot el que heu viscut. El dia a dia, ple de moments, sabent que els més caòtics passaran i gaudir de la calma del després.

Explica’m una anècdota, algun moment especial, alguna cosa que marqués un abans i un
després, algun aprenentatge que hagis fet, etc. Quelcom que hagis viscut durant el dia a dia a
l’escola bressol/llar d’infants.

Costa quedar-me només amb un, però crec que el que més em va marcar va ser quan després d’anys treballant a bressol privada, vaig anar a la pública a Figueres. Allà recordaré sempre que va despertar en mi aquell canvi de mirada i la necessitat de poder canviar la manera de fer, el vocabulari que utilitzaven amb els infants, com es dedicaven, com canviava tot allò de la tradicional a l’escola viva, a una escola més respectuosa. Va ser llavors quan vaig començar a formar-me en Educació viva, Waldorf i Pikler i més tard en Montessori i Disciplina Positiva. Aquell moment va suposar un abans i un després en mi com a educadora. En relació més a la bressol com anècdotes, és quan marxa un grup de grans del qual has fet cicle, sempre acabo plorant! I és que realment aquells infants que van entrar completament desconeguts són els teus nens i la teva família durant 3 anys i quan marxen… tens una barreja d’emocions brutals i això sempre serà així.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>