Mestra d’escola bressol

Nom: Mireia

Compte d’Instagram: @mestraescolabressol

  • Com definiries la teva professió?

Ser mestra a l’escola bressol és una aventura meravellosa! Ens trobem en la primera etapa de la vida, amb infants d’entre quatre i els 3 anys. Sense dubte, una etapa a on passen moltes coses i és fantàstic poder viure i compartir amb els més petits/es i les seves famílies el seu desenvolupament. La majoria d’aquests entren a l’escola sent nadons i, quan acaben l’etapa són nens i nenes autònoms en tots els sentits! Ser mestra és estimar, acompanyar, observar, aprendre i desaprendre constantment, gaudir i fer-ho des d’una mirada respectuosa envers tots aquells que formem l’escola: infants, famílies, companys i companyes. Tot i així, no tot són “flors i violes” i és que ser mestra és una professió molt complexa, a on juguem molts papers i a on tenim moltes responsabilitats i, malauradament, sovint és una feina poc reconeguda. 

  • Per què creus que és important aquesta professió?

Tal i com va dir Nelson Mandela “l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”. Tenim a les nostres mans el futur de la societat i per això qualsevol docent pot afirmar orgullós que té la professió més important de totes. Tanmateix, els educadors i educadores de l’escola bressol tenim un altre privilegi: poder dir que treballem en l’etapa que científicament s’ha demostrat que té més incidència en el desenvolupament dels nens i nenes. Els darrers estudis de neuroeducació ens expliquen que les funcions executives bàsiques, les relacions socials i el desenvolupament cognitiu i motriu es dona dins dels sis primers anys de vida i, de manera molt especial, en els tres primers. Així doncs, el 0-3 anys és sense dubte l’etapa més important pel desenvolupament d’una persona i, paradoxalment, sovint també la més oblidada per la societat!

  • Creus que la formació obligatòria que rebem, és suficient? Se surt ben preparat/preparada després d’estudiar el Grau o el CFGS o creus que cal millorar-la? Si vols afegir com, perfecte.

En el meu cas, jo vaig fer el Grau en Educació Infantil i la meva experiència i sensacions al llarg de la carrera en les diverses assignatures és que el 0-3 és el gran oblidat. Malauradament, tot i que l’educació infantil comprèn els sis primers anys de vida, la majoria d’assignatures posaven el focus en el segon cicle (3-6 anys). Així doncs, per començar crec que caldria oferir assignatures centrades en la petita infància ja que l’escola bressol és una institució amb identitat pròpia i com a tal cal que s’estudiï amb la singularitat que la caracteritza. Alhora, el treball pràctic connectat amb la realitat i el dia a dia de les escoles així com els períodes de pràctiques són fonamentals per sortir ben preparat/da de la carrera. Tanmateix, no patiu si en acabar teniu la sensació que no sabríeu ni per on començar… A tots/es ens ha passat i ja veureu que amb uns mesos de rodatge, i molta vocació i estima per aquesta franja, de seguida us fareu amb les dinàmiques de l’escola i us enamorareu encara més d’aquesta etapa!

  • Quines capacitats creus que ha de tenir una educadora/mestra/mestre d’infantil?

Fa ja més d’un any vaig escriure un post on parlava de com era el cor d’un educador/a o d’un mestre/a. Per mi, el cor de qualsevol de les persones que ens dediquem a la petita infància és aquell que escolta, observa i reflexiona sense aturar-se. És proper, afectuós i alegre (i ho contagia). Alhora, és pacient, respectuós i empàtic. Sap treballar en equip amb les famílies, els seus companys/es i la comunitat educativa. I, també, gaudeix d’una creativitat infinita! En definitiva, el seu cor està ple d’estima, dolçor, alegria, respecte, empatia i molta vocació. Per tot això, ser educador/a o mestre/a és una cosa que és difícil d’aprendre i de poder explicar als altres, és quelcom que sentim i portem molt a dins. Tot això ens converteix en persones molt especials, amb una sensibilitat extraordinària i que desprenem una mica de màgia, aquella que fa que de seguida quan expliquem quina és la nostra professió ens contestin “ah, em quadra!”.

  • Canviaries alguna cosa per tal que l’atenció a la petita infància a les escoles bressol/llars d’infants, fos millor? (Si la resposta és afirmativa, em pots explicar el què?)

Sense dubte, les ràtios! És impensable que una sola persona, i en alguns moments del dia dues, puguem donar resposta a totes les necessitats dels infants de manera individualitzada i oferint moments de qualitat tenint unes ràtios tant altes! Cal recordar que a Catalunya la ràtio és de 8 nadons (4 mesos fins l’any), 13 caminants (d’1 a 2 anys) i 20 grans (de 2-3 anys) per aula. Una de les ràtios més altes d’Europa per aquest primer cicle d’Educació Infantil!! Al final, tot recau en la importància que la societat li dona a aquesta etapa. Si realment se li donés el paper que es mereix i que s’ha demostrat científicament que té, tindríem més recursos materials i personals per poder acompanyar de manera més individualitzada i personalitzada als infants i a les seves famílies.

  • Què és el que més gaudeixes de la teva feina?

El que més gaudeixo és el dia a dia a l’escola amb els més petits i petites i poder veure l’entusiasme amb el que viuen les petites coses: les seves cares de sorpresa quan obrim una capseta musical, la seva cara d’orgull quan després d’intentar-ho molts cops arriba el moment en que són capaços de posar-se sols la sabata i ens miren satisfets… Els infants ens fan connectar amb allò que realment importa i, que de vegades, als ulls de l’adult passa desapercebut. Redescobrir el món a través dels seus ulls et canvia la perspectiva de veure les coses!

  • Explica’m una anècdota, algun moment especial, alguna cosa que marqués un abans i un després, algun aprenentatge que hagis fet, etc. Quelcom que hagis viscut durant el dia a dia a l’escola bressol/llar d’infants.

Aquesta pregunta és molt difícil de contestar! Hi ha tants moments guardats i que els recordo amb tanta estima… Però si us hagués d’explicar un em quedo amb la lliçó que em va donar un nen el primer any que estava dins una aula. Arribaven les vacances de Setmana Santa i una família ens va comentar que volien convidar a l’infant a que deixés de portar el bolquer. Nosaltres, des de l’escola, no havíem observat cap senyal que ens fes pensar que estava preparat per fer aquest pas (no avisava quan feia pipi, no tenia interès per seure al vàter, etc.). Per això, vam aconsellar-los que s’esperessin un temps i que no tinguessin pressa. Al final, la família va decidir continuar endavant i el resultat va ser un infant que va demostrat un gran control en els esfínters des del primer moment. En aquell moment vaig fer un aprenentatge que intento sempre tenir present: l’infant és capaç de tot i, aquelles persones que més el coneixen són les seves famílies. Hem de confiar sempre en els petits/es i els seus pares/mares.

Petits Estels

Nom: Silvia Gurri Yagüez.
Compte d’Instagram: @petits.estels

Com definiries la teva professió?

Soc una enamorada de la meva professió i del 0-3. Com definir-la és difícil, moltes paraules em venen al cap. Preciosa, important, recompensant, emocional, esgotadora, etc.
Cuidem i acompanyem als infants en els seus primers anys de vida. Estem presents en els seus primers passos, primeres paraules, primers descobriments i som partícips de tot col·laborant activament en el seu acompanyament. Els acompanyem i en tenim cura d’ells, cobrim les seves necessitats vitals tot respectant-les. Som l’extensió de casa seva i de la seva família.

Per què creus que és important aquesta professió?

Ser educadora infantil és molt important i està molt mal reconeguda. És una professió molt important, ja que acompanyem als infants en els seus primers anys de vida, és a dir, assentem les bases de tot el que vindrà, podríem dir que posem el ciment per començar la casa. Veiem com comencen a moure’s, a caminar, a parlar, a relacionar-se, a menjar sols… compartim la vida amb ells, passem de ser unes desconegudes per a ells a unes referents. Tenim a les nostres mans el futur de la societat, i tot allò que fem i que acompanyem quedarà en ells per sempre, i tot el que fan a la primera infància està totalment relacionat amb els comportaments adolescents i determinarà la personalitat de cada infant. Per això és molt rellevant la nostra feina.

Creus que la formació obligatòria que rebem, és suficient? Se surt ben preparat/preparada
després d’estudiar el Grau o el CFGS o creus que cal millorar-la? Si vols afegir com, perfecte.

Crec que per treballar en el 0-3 surts més preparat del CFGS que del Grau. El CFGS està pràcticament enfocat aquesta etapa, cosa que el Grau està totalment enfocat al 3-6 amb algunes coses del 0-3, per això crec que per treballar en aquesta etapa hauria de ser imprescindible tenir el CFGS. També penso que haurien de començar a reciclar algunes assignatures del cicle i donar més formacions i assignatures enfocades a l’acompanyament respectuós, incloure pedagogues com Emmi Pikkler, Montessori o Waldorf. Crec que molts professionals que estan donant el CFGS no transmeten realment el que és viu en una escola bressol, ja que molts d’ells no hi ha treballat mai i que les que són educadores infantils haurien de poder impartir assignatures del CFGS, tenir algú que transmeti tots els coneixements basats en l’experiència i les formacions alternatives que ha fet és molt
important.

Quines capacitats creus que ha de tenir una educadora d’infantil?

Empatia, cooperació, capacitat de treball en equip, paciència, canvi de mirada, capacitat de canvi, ganes de seguir aprenent.

Canviaries alguna cosa per tal que l’atenció a la petita infància a les escoles bressol/llars
d’infants, fos millor? (Si la resposta és afirmativa, em pots explicar el què?).

Si, les ràtios primer de tot. Baixaria ràtios a 4 lactants, 8 caminants, i màxim 12 grans, tot i que en posaria 10. És necessari una baixada de ràtios ja, per poder oferir un acompanyament de qualitat, per poder arribar a tot i que tots els infants siguin vistos. També és necessari que siguin dues educadores per aula pràcticament tot el dia, és a dir, més personal més hores. Perquè la criança i l’acompanyament pugui ser compartit, perquè les professionals necessitem el nostre moment durant el dia de descans,
perquè ens hi puguem dedicar més, per poder compartir altres punts de vista amb la companya i que totes dues siguin iguals a escala contractual, és a dir, dues educadores i no educadora – suport. Que inverteixin més diners i facin que sigui pública totes o poder donar concerts a privades per ajudar tant a famílies com a les educadores que treballen a la privada que tenen sous precaris i pocs recursos tant en l’àmbit personal com el material. També oferiria una formació a l’any per les educadores, sovint trobo a bressol que moltes arriben on volen i s’acomoden, penso que ha de ser un reciclatge constant i que fer formacions en equip és totalment necessari.

Què és el que més gaudeixes de la teva feina?

Veure com evolucionen els infants en part gràcies a l’acompanyament que reben per part meva. Veure com superen obstacles, com comencen a fer les coses i saber que tu has sigut partícip d’això. Els somriures i les abraçades que et recompensen eternament tot el que heu viscut. El dia a dia, ple de moments, sabent que els més caòtics passaran i gaudir de la calma del després.

Explica’m una anècdota, algun moment especial, alguna cosa que marqués un abans i un
després, algun aprenentatge que hagis fet, etc. Quelcom que hagis viscut durant el dia a dia a
l’escola bressol/llar d’infants.

Costa quedar-me només amb un, però crec que el que més em va marcar va ser quan després d’anys treballant a bressol privada, vaig anar a la pública a Figueres. Allà recordaré sempre que va despertar en mi aquell canvi de mirada i la necessitat de poder canviar la manera de fer, el vocabulari que utilitzaven amb els infants, com es dedicaven, com canviava tot allò de la tradicional a l’escola viva, a una escola més respectuosa. Va ser llavors quan vaig començar a formar-me en Educació viva, Waldorf i Pikler i més tard en Montessori i Disciplina Positiva. Aquell moment va suposar un abans i un després en mi com a educadora. En relació més a la bressol com anècdotes, és quan marxa un grup de grans del qual has fet cicle, sempre acabo plorant! I és que realment aquells infants que van entrar completament desconeguts són els teus nens i la teva família durant 3 anys i quan marxen… tens una barreja d’emocions brutals i això sempre serà així.